Inspiració de músics, artistes i cineastes
És indubtable que Es Vedrà és un dels racons més màgics i cridaners d’Eivissa. Per això ha servit com a font d’inspiració a molts artistes.
A les innumerables pintures que s’han realitzat sobre aquest lloc hi hem de sumar la seva aparició a pel·lícules com ‘Caótica Ana’ de Julio Medem i ‘More‘ de Barbet Schroeder, així com a la portada del disc ‘The Voyager’, del famós músic Mike Oldfield, al que Es Vedrà ha servit com a font d’inspiració per la composició d’aquest àlbum.
La pel·lícula “More”, del director Barbet Schroeder, va ser una de les culpables que Eivissa fos encara més coneguda pel seu caràcter hippie. El film es va rodar l’any 1969, en un dels anys de màxima efervescència del fenomen hippie.
La pel·lícula relata la història d’una parella que des de París es desplaça a Eivissa. A l’illa descobreixen els carrers de la capital, les muralles d’Eivissa i mediten contemplant el sol caure al capvespre. També descobreixen algunes platges d’Eivissa, entre les quals destaca Punta Galera, i es mostra com en aquells anys començava a practicar-se el nudisme.
Però la pel·lícula no és un vídeo promocional de l’illa. La pel·lícula no mostra el costat hippie amable, també mostra la relació dels protagonistes amb el món de les drogues i com va destruint a poc a poc la relació entre la parella protagonista i com es van destruint ells mateixos.
La pel·lícula es desenvolupa durant diversos mesos i mostra els dies alegres en contacte amb la naturalesa i els dies foscos d’hivern, que coincideix amb l’època en la qual les drogues sedimenten als protagonistes. A l’hivern, els protagonistes de la pel·lícula es mouen pels barris de Sa Penya i Dalt Vila.
La música té gran importància durant tota la pel·lícula. A més d’una nit de tambors a una casa pagesa (probablement de Sant Josep), durant tota la pel·lícula escoltem una banda sonora d’un grup conegut: Pink Floyd.
La música de la pel·lícula va quedar recopilada a l’àlbum ‘Music from the Film More’, el tercer àlbum d’estudi del grup Pink Floyd, el primer sense el seu fundador Syd Barrett. Tota la banda sonora presentainfluències psicodèliques, que ja havien fet famós al grup, encara que també escoltem cançons de rock progressiu i melodies suaus.
Com anècdota, una de les cançons té el títol de l’illa on es va gravar la pel·lícula “Ibiza bar”. De totes maneres, si ens hem de quedar amb una cançó de tot l’àlbum, escollim ‘Green is the colour’. En una versió en viu de 1970, Roger Waters va dir que la cançó era “sobre estar a Eivissa”, lloc on es va filmar More. Justament ‘Green is the colour’ és la cançó que sona al següent vídeo, on apareixen diferents escenaris reconeixibles de l’illa d’Eivissa:
https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=ra6tccZeEdI
Hi ha moltes llegendes i mites que parles d’Eivissa com a una illa especial. Diuen que té energies, que el seu magnetisme especial influeix a la gent de manera positiva. Però rere tots aquests mites, segons sembla, hi ha una història vertadera.
Aquesta illa de més de 300 metres d’altura, va ser un cop part de l’illa, però es va anar separant a poc a poc fins al dia d’avui. Se li atribueix un magnetisme especial, el mateix que es diu que tenen les piràmides d’Egipte, les pedres de Stonehenge al Regne Unit o a les estàtues de l’Illa de Pasqua.
Tot i que es diu que està ple d’energia positiva, quelcom estrany passa a l’illa. Es diu que forma una espècie de “triangle de les Bermudes” junt amb el Penyal d’Ifach i la costa sud-oest de Mallorca; que els coloms missatgers es perden a aquesta zona, i hi ha gent que assegura que és un lloc freqüentat per extraterrestres.
Per arribar a la Illa, només pot fer-se per mar, i no pot fer-ho qualsevol, necessites un permís. És sens dubte, una font d’inspiració per a artistes i místics de totes classes. L’exemple més gran fou el missioner i fundador de l’ordre de les Carmelites, Francesc Palau, que utilitzava una de les grutes d’ Es Vedrà com a retir espiritual. A les seves obres de fa ja més d’un segle, hi ha múltiples referències a albiraments de éssers de llum, que avui en dia podrien estar perfectament relacionats amb els OVNIs.
També hi ha múltiples testimonis de pescadors y marines que asseguren haver vist estranyes llums entrant i sortint de l’aigua, i passant per sota dels seus vaixells als voltants de l’illa. Hi ha inclús gent que defensa la teoria que al ser un illot carregat magnèticament, els Ovnis s’acosten per carregar-se d’energia.
Situada al sud-oest de l’illa d’Eivissa, la petita illa d’ Es Vedrà, amaga una infinitat de curiositats i llegendes. Declarat Reserva Natural el 2002, al costat dels illots de Es Vedranell i Ponent, és un dels llocs preferits tant de residents com de turistes.
El Triangle del Silenci: Alguns investigadors sostenen que Es Vedrà conforma, amb el Penyal d’Ifach (Calp) i la costa sud-oest de Mallorca, del denominat ‘Triangle del Silenci’, àrea de similars característiques a la del famós Triangle de les Bermudes. Això probablement explicaria alguns dels successos paranormals que detallem a continuació.
Llums i objectes estranys a les seves aigües
Són molts els pescadors locals que afirmen haver vist “objectes estranys i llums sortint i entrant de les aigües de Es Vedrà“.
Sorolls submarins
Diversos nadadors (entre ells professionals com José Amengual, campió d’Espanya de caça submarina) asseguren haver escoltat forts sorolls sota l’aigua de la zona, observant a enormes bancs de peixos canviar el seu rumb com a resposta.
Centre d’energia
Segons els experts, el penyal d’Es Vedrà és un dels majors centres magnètics de la Terra junt amb les Piràmides d’Egipte o les famoses estàtues moais de l’Illa de Pasqua (Chile). Com aquests llocs, Es Vedrà té extraordinaris poders com a acumulador d’energia. El que si sembla cert és que el camp magnètic d’Es Vedrà desorienta els ocells i genera interferències als radars de vaixells i avions, raó per la qual aquests solen evitar acostar-se a l’illot.
Serà que no hi ha mites i llegendes! De Es Vedrà s’ha dit fins i tot que amaga sota les seves aigües una base d’Ovnis.
I són moltes les persones que afirmen haver vist objectes voladors no identificats envoltant el gran bloc de pedra. Tampoc obliden els eivissencs el famós cas ‘Manises’, quan, l’any 1979 un avió es va veure obligat a desviar el seu rumb després de ser “un avió es va veure obligat a desviar el seu rumb després de ser assetjat per una sèrie de llums vermelles que es dirigien vers ell” davant de l’illot de Es Vedrà.
Aparicions marianes i paranormals
Allò religiós i diví tampoc s’escapa al misteri de l’illa d’Es Vedrà. El pare Palau (fundador de Es Cubells) va ser un missioner carmelita que va realitzar diversos retirs espirituals a coves properes a l’illot. Palau va afirmar haver estat testimoni en més d’una ocasió d'”aparicions paranormals i marianes” en aquest lloc.
