Prèviament hem parlat del poder del cinema per crear consciència i modelar pensaments i comportaments, en funció, és clar, de l’espectador.
Per als joves, la influència dels temes cinematogràfics ha legitimat comportaments i percepcions de la realitat que abans haurien provocat rebuig i desacord entre la majoria de la gent. En l’estat actual de l’educació i els valors, el cinema té un paper protagonista en l’educació dels joves i, tot i que això no és del tot positiu, és una força innegable d’inspiració i d’enriquiment.
Des dels seus inicis, el cinema ha actuat com un mirall en el qual ens veiem, una eina introspectiva que ens permet comparar i decidir sobre els nostres models i fins i tot algunes pautes de comportament. Tot i que no en som conscients, les pel·lícules ens commoven, ens fan aflorar sentiments, siguin bons o dolents, ens fan pensar i volem investigar més a fons què ha provocat aquests pensaments i sentiments.
En podem posar dos grans exemples: l’any 1984 va sortir “Amadeus”, una obra mestra que va donar a conèixer la figura de Mozart a un gran públic i va canviar completament la percepció cultural d’aquest geni musical. Paral·lelament, les vendes de la seva obra van créixer de manera exponencial, amb més gent jove que la va conèixer tot i haver-hi existit des de fa segles.
Això va passar recentment amb “Bohemian Rhapsody”. que es va estrenar l’any 2018, fet que ens va fer voler saber més sobre la famosa banda “Queen” i més concretament, sobre Freddie Mercury. Com en el cas anterior, les seves vendes de cançons es van disparar en tots els formats fins a convertir-se en l’artista més escoltat a la famosa plataforma Spotify (utilitzada principalment pels joves).
Una altra pel·lícula llegendària que va entrar realment en la consciència dels joves va ser “Dead Poets Society” l’any 1989. Es pensava erròniament que per la seva profunditat no arribaria als més joves, però va passar tot el contrari, el mantra “Carpe Diem”, gaudint del present, va provocar un canvi real en l’ensenyament i els estàndards que els joves anhelen canviar, utilitzant la pel·lícula com a model.
D’altra banda, el cinema no només ha influït en la percepció de la realitat dels joves, del sistema educatiu i dels artistes sinó que ha canviat (i segueix canviant) els hàbits de consum de les persones i el context en què utilitzen els productes.
Un exemple clar és l’ús per part dels joves de la famosa jaqueta bomber que James Dean lluïa a “Rebel Without a Cause” (1955), convertint-la en un símbol de rebel·lió juvenil.
El cinema ha estat i és el mitjà de comunicació informal més potent que tenim; forma part de la nostra realitat. En molts casos s’ha demostrat que la seva influència sembla correlacionar-se amb la feblesa de la família, l’escola, l’Església i el barri. A mesura que omplen on fracassen les institucions més properes als joves, les pel·lícules adquireixen una major importància com a font d’idees i pautes de vida.
Més de quatre milions de persones van visitar els cinemes espanyols per veure pel·lícules com “A Clockwork Orange”, “Basic Instinct” o “American Beauty”, per la qual cosa podem dir que han impactat en bona part de la població. Des d’una perspectiva sociològica, aquestes pel·lícules queden atrapades a la ment de l’espectador, ja que la representació de la realitat sol ser viva i forta, plena d’emoció tan dramàtica que acaba reflectint una experiència de la vida real, a través de la comparació i la suggestivitat, si encaixa amb la persona i més encara si encara es desenvolupa, com passa amb els joves.
A tot això, a més, el cinema avui legitima comportaments que abans eren “malvats” o evitats. En l’actualitat, això es deu en part a la producció d’obres de temàtica determinada, que normalitzen aquest comportament. Temes com l’homosexualitat, les cites, la ruptura familiar o l’eutanàsia, entre molts d’altres, es mostren àmpliament en sèries de televisió, pel·lícules i publicitat, fet que porta a l’acceptació i a la creació d’un criteri que mai abans es plantejava.
Tenim clar que quan comencem a veure una pel·lícula, l’espectador busca inconscientment el personatge amb el qual s’identificarà: vol veure les coses des del seu punt de vista, viure la pel·lícula a través d’un dels personatges, la qual cosa porta a un procés d’empatia conegut a la indústria cinematogràfica com a “transferència d’imatge o personalitat”. Aquest procés s’aconsegueix quan l’espectador ocupa el lloc del personatge, assumeix els seus ideals i empatitza amb les seves emocions.
Podríem dir que això és una mica de “la màgia del cinema”. Realment no som conscients del gran poder que pot tenir sobre nosaltres veure una pel·lícula concreta en un moment determinat, fins i tot poden influir en les nostres decisions importants perquè veiem una pel·lícula com un “signe”. No cal dir què pot provocar això en la ment d’algú creixent, ple d’inseguretats, que constantment treu conclusions i sovint reflexiona sobre el món que l’envolta.
Curts i rols canviants
Una manera fantàstica en què els joves són protagonistes del mateix que els inspira és la iniciativa que va sorgir a la nostra illa fa uns anys, “Shorts and Changing Roles”.
La Regidoria de Benestar Social, Sanitat i Igualtat de l’Ajuntament d’Eivissa, en col·laboració amb els cinc municipis de l’illa, va crear l’any 2016 aquest important projecte perquè els joves d’entre 14 i 18 anys puguin realitzar curtmetratges que reflecteixin les seves inquietuds i experiències vitals. , creant històries que expressen conflictes, contradiccions i violència provocada per qüestions de gènere o sexe. Parlen directament de rols de gènere, estereotips als mitjans, sexualitat, relacions i identitat amb total llibertat com a autors de les històries que volen explicar.
Cada any comença amb un taller de 6 mesos de durada en el qual passen tots els passos per fer un curtmetratge, on la igualtat és el més important.
Es tracta, sens dubte, d’una iniciativa que s’hauria d’estendre a altres indrets, ja que és innegable que hi ha un vincle directe entre el cinema i la formació de la consciència dels joves, que aviat tindran a les seves mans el destí del món.