El 25 de maig a Minneapolis va tenir lloc un esdeveniment que va iniciar una onada tan gran de fervents protestes als Estats Units que va arribar als titulars internacionals. Estem parlant de la mort de George Floyd, un músic nord-americà que va ser acusat de fer una compra amb un billet de 20 dòlars fals i que va morir sota la detenció de diversos agents de policia.

“ L’odi de la raça no és la naturalesa humana; l’ odi racial és l’abandonament de la naturalesa humana”. – Orson Welles (director, guionista i cineasta nord-americà)

Amb aquest article volem donar veu a la història i la representació de la comunitat afroamericana al cinema i mostrar tot el que han aconseguit gràcies a la lluita per la igualtat de drets al llarg dels anys. Tots hem de conèixer aquesta història.

Contextualització de la comunitat afroamericana als Estats Units

Els Estats Units són coneguts com un país on la segregació entre persones en funció del seu origen o color de pell marca la seva història. L’esclavitud i la segregació van persistir durant anys fins que es va produir un esdeveniment que va començar a canviar-ho tot.
Aquest esdeveniment va ser la Guerra Civil Americana (1861-1865) . Liderada per Abraham Lincoln, la Unió Americana va provocar l’enfonsament de la Confederació -que mai va ser reconeguda pel govern i formada íntegrament per estats esclaus- i va provocar l’abolició de l’esclavitud negra i va alliberar més de quatre milions d’esclaus. Més tard, la Catorzena Esmena va concedir la ciutadania a totes les persones, inclosos els antics esclaus, nascudes o naturalitzades als Estats Units i va garantir a tots els ciutadans nord-americans “igualtat protecció de les lleis”. Però, la realitat al Sud era diferent: van sorgir grups violents de supremacia blanca, com el Ku Klux Klan, que van començar a segregar brutalment la població en funció del seu color de pell.

Abraham Lincoln, 16è president dels Estats Units d’Amèrica, polític i advocat.

Font: Canal Història

Aquest conflicte estava molt present a la societat. Per tant, van sorgir actes significatius de resistència per part de la comunitat afroamericana, un dels més memorables és el de Rosa Parks , una figura important del moviment pels drets civils dels Estats Units, que, en un acte simbòlic i de fama mundial de lluita per la igualtat, va ser detinguda i multada per negar-se a cedir el seu seient a l’autobús a una persona blanca.
La resistència es va organitzar com a tal fins que Martin Luther King va assumir el lideratge de la lluita pacifista en defensa dels drets civils afroamericans. Anys més tard, va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau per aconseguir, segons va dir, el seu somni: “un futur en què les persones amb pell negra i blanca poguessin conviure harmònicament com a iguals”.

Martin Luther King saludant a les masses després del seu discurs “Tinc un somni”.

Font: La Vanguardia

És a causa de tants anys d’injustícia cap a la comunitat afroamericana que hem de reconèixer la seva lluita, una que ha portat a èxits tan importants com l’elecció de Barack Obama com a primer president negre dels Estats Units el 2008, obrint un nou capítol. per a la història del país i la del món sencer.

Com la comunitat afroamericana va ser influenciada per la història de la indústria cinematogràfica

La desigualtat a què va patir la comunitat afroamericana durant tants anys es va estendre al cinema, que va presentar representacions estereotipades de persones de color des del primer moment. Veiem una prova d’això principalment en pel·lícules fetes abans de la dècada de 1920 en què les persones de color es mostraven com a personatges subordinats que eren clarament inferiors als personatges WASP (blancs, anglosaxons i protestants) . A més, els primers van ser retratats com a desesperats, sense educació i persones en qui no es podia confiar. Alguns dels papers que típicament interpretaven eren: “el negre còmic”, “el jove lladre negre”, “la mare negra”, “el servent fidel” , entre d’altres.
Per canviar aquesta imatge menyspreada que havia estat lligada a la gent de color, alguns inversors afroamericans van decidir crear pel·lícules per a persones negres. Així va començar la realització de pel·lícules amb protagonistes negres, dirigides i filmades exclusivament als barris afroamericans.
Mentrestant, a les pel·lícules dirigides exclusivament per blancs, els papers negres eren interpretats per actors no afroamericans. En canvi, van transformar actors blancs per retratar una caricatura crua de persones de color amb “Blackface” , on s’utilitzava maquillatge teatral fosc als actors blancs per canviar el seu to de pell. Aquesta pràctica s’utilitzava especialment en situacions còmiques que satirizaven i estereotipaven negativament les persones de color -a més d’intentar amagar la situació real que vivien- mostrant-les com a gent dandy i feliç. AI Jolson va ser conegut sobretot per practicar la tècnica anterior a “The Jazz Singer” , el primer llargmetratge presentat com a talkie de la història del cinema.

AI Jolson, cantant, actor i guionista en el seu paper a la pel·lícula, “The Jazz Singer”.

Font: Temps

Com s’ha dit anteriorment, hi havia pel·lícules afroamericanes creades per la seva comunitat i, alhora, cinema creat per entitats externes. Però no va ser fins a la Segona Guerra Mundial que l’ Associació Nacional per a l’Avenç de la Gent de Color va negociar les condicions amb els estudis de Hollywood sobre com es podien representar els afroamericans a la pantalla. Aquestes condicions incloïen posar fi als rols socials despectius i la inclusió d’una representació adequada per part dels membres de la pròpia comunitat afroamericana en els productes audiovisuals.
A partir d’aquí, gent de color comença a reivindicar el seu lloc a la indústria. El canvi va ser com un abans i un després de la seva antiga imatge, que s’havia ancorat als prejudicis i estereotips d’una antiga societat esclavista.
Tan real va ser el canvi que l’any 1940, Hattie McDaniel es va convertir en la primera afroamericana a rebre un Oscar. Les paraules de cloenda del seu discurs d’acceptació emocional van ser “Espero sincerament que sempre seré un mèrit de la meva carrera i de la indústria cinematogràfica. Que deu et beneeixi.”

Hattie McDaniel en una escena de la pel·lícula “Lo que el vent es va llevar”.

Font: La Vanguardia

Entre els anys 50 i 60, la comunitat afroamericana va consolidar encara més la seva presència, ja que actrius i actors de color van protagonitzar papers de major consideració com els interpretats per Dorothy Dandridge i Harry Belafonte, entre d’altres; es van produir pel·lícules de gran importància com “Stormy Weather” (1943), “St. Louis Blues” (1958) i “Porgy & Bess” (1959).
Més tard, l’any 1962, es va rodar “To Kill a Mockingbird” , una pel·lícula dominada pels prejudicis racials, en què el protagonista no era l’afroamericà acusat d’una suposada violació, sinó l’advocat blanc que defensava una persona de color. . Es diu que la moral d’això era impartir valors no discriminatoris a les noves generacions.

Escena de la pel·lícula, “Kill a Mockingbird”, en la qual l’argument principal és un advocat no afroamericà que defensa una persona de color.

Font: World Socialist Web Site

A finals dels anys 60, “Endevina qui ve a sopar?” es va rodar, una pel·lícula sobre una parella interracial en la qual el protagonista és un jove negre que s’enamora d’una jove caucàsica i coneix els seus pares per primera vegada. Malgrat les seves maneres molt conservadores, els pares acaben aprovant la seva relació després de conèixer l’encantador pretendent de la seva filla. Cal afegir que, l’any 2005, la pel·lícula es va refer amb “Guess Who” en què els papers es van invertir: un jove blanc s’enamora d’una jove negra.

Escena de la pel·lícula de 1967, “Endevina qui ve a sopar” i del remake de 2005, “Endevina qui”.

Font: ABC.es | FilaSiete

Avançant més en la línia del temps històrica, arribem als anys 70 i Blaxploitation , un moviment cinematogràfic en què els membres de la comunitat afroamericana interpretaven els personatges principals en pel·lícules amb bandes sonores d’artistes coneguts de l’època. Va ser com l’època daurada d’aquest estil de cinema.
A partir d’aquí, les portes de Hollywood es van obrir completament a la comunitat afroamericana. Actors de color com Denzel Washington, Whoopi Goldberg, Morgan Freeman, Octavia Spencer, Will Smith… van entrar a Hollywood, interpretant grans papers protagonistes. Entre l’ampli ventall de pel·lícules protagonitzades o escrites per persones de color que tenen una gran importància en la història de la pel·lícula, aquí n’hi ha algunes:

• “El color morat” (1985). Protagonitzada per Whoopi Goldberg. Una història sobre una adolescent negra que queda embarassada pel seu pare, omplint la seva vida de dolor i patiment. La pel·lícula va rebre la nominació a la millor actriu als Oscars i als Globus d’Or .
• “L’ajuda” (2011). Amb Octavia Spencer. La pel·lícula està basada en una noia del sud que decideix entrevistar moltes dones de color que s’han passat la vida al servei de famílies benestants i pateixen discriminació racial – Spencer és una d’elles. Va ser nominada als Oscars , als Globus d’Or i als Premis BAFTA a la millor actriu.
• “12 anys d’esclau” (2013). Basat en una història real de 1850. Una història sobre Solomon Northup, un músic de color que, després de prendre una copa amb dos homes, va ser drogat, segrestat i venut com a esclavitud per treballar en una plantació de Louisiana. Salomó mai es rendeix i lluita per la seva llibertat. Va ser nominada als Oscars , als Globus d’Or i als Premis BAFTA a la millor pel·lícula.
• “Selma” (2014). Dirigida per Ava Duvernay, la primera directora afroamericana nominada a l’ Oscar a la millor pel·lícula. És una crònica de la lluita de Martin Luther King, polític i activista.
• “Moonlight” (2016). Basat en la vida d’un jove afroamericà gai i el racisme i els abusos que pateix quan creix. La pel·lícula va ser nominada a la millor pel·lícula als Oscars , als Globus d’Or i als Premis BAFTA . També és considerat un dels TOP10 per l’ American Film Institute i el National Board of Review .
• “Deixa’m sortir ” (2017). Dirigida per Jordan Peele, nominat a Millor Director pels Independent Spirit Awards . La pel·lícula tracta sobre un jove afroamericà que se’n va d’escapada de cap de setmana per conèixer els pares de la seva xicota blanca i fa una sèrie de descobriments inquietants al llarg del camí.

Denzel Washington i Halle Berry, dos actors negres guanyadors de premis Oscar.

Font: Marie Claire

“No és on comences, sinó fins a quin punt apuntes el que importa per tenir èxit”. – Nelson Mandela