La productora de “Dream songs” ha publicat les últimes imatges d’un film que ja està en post-producció.
El desembre de 2016 va acabar de gravar-se a Eivissa aquest film que parla d’una de les realitats de l’illa d’Eivissa, el moviment hippie. Dirigida per Agustí Vila i produïda per Javier Santana amb la col·laboració de Televisió Espanyola, IB3, TV3 i ha comptat amb ajudes de l’Agència Balear de Turisme, el Departament de Turisme del Consell d’Eivissa i de la Fundació Eivissa Travel.
El guió realitza un viatge per la filosofia hippie a través dels seus protagonistes, que després de cinquanta anys del moviment, no renuncien al seu somni. La intenció de la cinta és “preservar les veus dels últims hippies”. “Dream Songs” ha tingut accés a l’arxiu de TV3, TVE i alguns arxius privats que enriqueixen una cinta que es nodreix majoritàriament de testimonis actuals.
Aquesta cinta s’ha rodat en paratges naturals de l’illa però també en els interiors dels habitatges dels entrevistats, i en el Museu D’Art Contemporani d’Eivissa entre altres localitzacions.
Des de la productora ens parlen de Mora, una de les protagonistes, que es va anar del seu país natal (Suïssa) a la recerca de llibertat i felicitat amb el seu marit Djin. Ella és dissenyadora i ven les seves creacions al mercat de les Dalias, ha tingut clientes com Shakira i Madonna. Com Mora, moltes van ser les persones que impulsades per la filosofia pacifista van buscar un altre estil de vida a l’illa. «Eivissa va ser un somni, una illa utòpica, refugi d’americans que fugien de la guerra del Vietnam, europeus farts del consumisme i espanyols que esquivaven la dictadura franquista», explica Vila en una entrevista amb la revista Fotogrames, que s’ha interessat pel film.
Mora, una de les protagonistes de la pel·lícula.
Cal destacar que la banda sonora l’ha compost Brendan Perry (Dead Can Dance) que també ha musicalitzat altres films com “Gladiator” o “La passió” de Mel Gibson.
“Hippie” és el nom que es dóna a un moviment llibertari i pacifista nascut a EUA en els anys 60. Els seguidors del moviment hippie escoltaven rock psicodèlic, groove i folk contestatari, abraçaven la revolució sexual i creien en l’amor lliure. Alguns van participar en activisme radical i en l’ús de marihuana i al·lucinogens com el l’LSD i altres drogues amb la intenció d’aconseguir estats alterats de consciència; en realitat, era una forma de rebel·lar-se contra l’homogeneïtat de conceptes que ofereix el sistema. També van buscar formes d’experiència poc usuals en aquests temps, com la meditació. A causa del seu rebuig al consumisme solien optar per la simplicitat voluntària, ja sigui per motivacions espirituals-religioses, artístiques, polítiques, i ecologistes.
«Els anys 60 van ser els moments més revolucionaris del segle passat. Vists des del present, sembla fins i tot que la joventut dels països occidentals s’hagués tornat boja. Es va practicar la vida en comunas, l’amor lliure, es va parlar de l’arribada d’una nova espiritualitat psicodèlica i la joventut va viatjar pel món a la recerca de valors diferents», explica la sinopsi de la cinta. «Començant a Califòrnia i a Nova York, molts joves van voler canviar la seva vida, es van oposar a la guerra del Vietnam i van exigir més drets civils. Es tractava dels hippies, la filosofia dels quals i forma de vida es va estendre aviat, a través de Londres, Ámsterdam i París, per la resta d’Europa Occidental i alguns països llatinoamericans. I també van arribar a Eivissa, protagonitzant uns anys en què l’illa va ser una meca en aquest nou viatge», assegura.
Per a l’illa, és important que cintes com aquesta recuperin i reivindiquin una realitat que es va viure a l’illa i ha deixat romanents culturals i socials. Per exemple, una visita gairebé obligatòria a l’Illa és a la platja de Benirràs, no solament pel fet que tingui uns capvespres espectaculars. Les tardes de diumenge durant l’estiu es realitza en aquesta platja un icònic ritu hippie per acomiadar el capvespre, que consisteix a tocar uns tambors fins que es posi el sol.
Eivissa va ser un lloc important dins del moviment hippie internacional, com Goa, Marrakech, Kàtmandu o Bali, i “Dream Songs” revisa el concepte de “llibertat” que va esgrimir un moviment que va durar poc més d’una dècada i va marcar la història contemporània. «Els hippies van qüestionar el statu quo, lluitant contra l’opressió i la discriminació, i defensant la llibertat personal per sobre de totes les coses. Aquestes qüestions, abans considerades radicals, són ara part de la nostra vida quotidiana».
L’equip tècnic ho formen:
Diego Dussuel (director de fotografia:)
Lici Marco d’Oliveira (so)
David Fernández de Castro (ajudant d’adreça i documentalista)
Víctor Espósito (director d’art)
Gustavo Karlsson (ajudant de fotografia)
Elisa Banal i Clara Calvet (ajudants de producció)
Israel (dron)
Imatges publicades pel compte de Twitter de Dream Songs, @hippydreamsongs.
Font: Diari d’Eivissa.