‘Llei de la mar’ és el primer llargmetratge rodat a l’illa d’Eivissa i el seu argument està inspirat en la novel·la ‘Los muertos mandan’ (1908), escrita per Vicente Blasco Ibáñez. El llibre, ambientat a Mallorca i Eivissa, va generar una gran controvèrsia entre la població eivissenca pel retrat exagerat i sensacionalista que ofereix de la seva idiosincràsia. L’historiador Isidor Macabich, en un dels seus articles escrits per Diario de Ibiza a propòsit de la novel·la, ha acusat el novel·lista valencià, entre altres coses, de tenir una imaginació “bizarra”.
No obstant això, el que va atreure al director de cinema català Miguel Iglesias del text de Blasco Ibáñez no va ser la seva història, sinó el fet que es desenvolupés en una illa “verge de turisme, de hippies i també com a escenari cinematogràfic”.
Els exteriors eivissencs de ‘Ley de mar’ es van rodar a l’octubre i novembre de 1949, als barris de la Marina i sa Penya a Vila, i sobretot en el municipi de Santa Eulària des Riu, lloc on transcorre la major part de la trama.
La filmació de ‘Ley de mar’ va ser seguida amb gran interès per la població, intervenint una petita part de la mateixa com a figurants. Els integrants de l’equip tècnic i artístic, format per vint persones procedents de Barcelona, es van allotjar a diverses cases particulars de Santa Eulària. L’hostal Casa Juanito va ser el lloc escollit com a centre d’operacions durant la realització de la pel·lícula i el seu amo també apareix com a actor, interpretant un breu paper.
En ocasions, alguns membres de l’equip es desplaçaven a la capital de l’illa, per divertir-se en els bars del port i en la Societat Cultural Ebusus, on l’actor francès Robert Le Vigan, que interpreta el intolerant pare del pagès, solia cantar en alguna d’aquestes vetllades.
Per reduir les despeses de producció que ocasionava un rodatge a l’illa, al desembre de 1949 la producció es va traslladar als barcelonins estudis Kinefón, on es van rodar les escenes d’interiors. Abans de prosseguir el rodatge a Barcelona, el director Miguel Iglesias va agrair, a través de Diari de Girona, les facilitats que van tenir durant la filmació i va afirmar que “al títol de “illa Blanca”amb què es coneix a Eivissa hauria d’afegir-se-li el de “illa cinematogràfica”. Encara que tota l’acció de ‘Ley de mar’ transcorre a Eivissa, també es van filmar plans d’exteriors a la població catalana de Vilassar de Mar.
La pel·lícula va ser projectada a l’illa a finals de febrer de 1951, en una sessió privada. L’1 de març, Diario de Ibiza publicava la següent ressenya, que, entre algunes crítiques a la superficialitat del seu argument, lloava com havia quedat reflectida la bellesa d’Eivissa: “Per primera vegada el cinema es fa ressò de la vida íntima del nostre poble i plasmen els operadors sobre el cel·luloide el paisatge, els costums, la personalitat tota dels habitants, i per tant, el contrast fort de les alqueries de nítida blancor amb els camps de terra vermella entreteixida de senders, per on es mouen els protagonistes . (…) Produeix la visió més acollidora en captar en hàbils enfocaments ribassos de la costa, plànols a contra llum en els primers termes apareix amb freqüència algun pi de columnata negra i recargolada, o quan en moviment panoràmic mostra l’horitzó bucòlic del camp ( …) ”
‘Llei de mar’ es va estrenar oficialment el 23 d’abril de 1951 a cinemes Capitol i Metropol de Barcelona. En general, la crítica nacional també va elogiar els bells paisatges eivissencs i els apunts costumistes del film, que havien comptat amb l’assessorament de Manuel Sorà i José Tur.
Comentari escrit per Enrique Villalonga, responsable de la productora audiovisual Filmótica.
COMAS, Àngel. Miguel Iglesias Bonns. “Cult movies” i cinema de gènere. Edicions Cossetània, Valls, 2003.
Diario de Ibiza. Article d’Isidor Macabich. 2 febrer 1928.
Diario de Ibiza. Article d’Jotazor. 19 novembre 1949.
Diario de Ibiza. 1 març 1951.
La Vanguardia. Article de José Cruset. 4 maig 1966.
