A finals de la dècada dels anys seixanta, el director francès François Reichenbach es va desplaçar a Eivissa per rodar un reportatge sobre el falsificador de quadres Elmyr de Hory, qui acabava d’aconseguir una gran popularitat gràcies a la publicació de la seva biografia, ‘Fake! The Story of Elmyr de Hory, The Greatest Art Forger of Our Time ‘(1969), escrita pel nord-americà Clifford Irving, que també vivia a l’illa.
El títol del documental filmat per Reichenbach és ‘Elmyr. The True Picture? ‘(1970), i encara que inicialment va ser realitzat per una sèrie de televisió francesa sobre diversos falsificadors, finalment es va emetre pel segon canal de la BBC, el 30 de maig de 1970, en un programa setmanal sobre art anomenat: ‘Review’.
Orson Welles va ser un dels espectadors que van veure ‘Review’ aquell dia, i entusiasmat, es va posar en contacte amb Reichenbach per proposar-fer una nova versió de ‘Elmry. The True Picture?’. Welles i Reichenbach es coneixien des de 1967, quan el cineasta francès va realitzar un reportatge sobre l’autor de ‘Ciutadà Kane’ (1941).
El títol provisional d’aquesta col·laboració entre tots dos cineastes era ‘Elmry’ i anava a consistir en un nou muntatge dirigit per Welles dels plans filmats per Reichenbach per a ‘Elmyr. The True Picture? ‘.
No obstant això, al 1971 i 1972 van succeir dos esdeveniments que van fer que Welles enfoqués el projecte de manera diferent, distanciant també de Reichenbach. El 1971, la influent crítica cinematogràfica Pauline Kael va publicar un assaig que posava en dubte l’aportació creativa de Welles al guió de ‘Ciutadà Kane’, una de les pel·lícules més importants de la història del cinema. L’altre succés va ocórrer a principis de 1972, quan l’escriptor Clifford Irving va ser acusat de falsificar els continguts del seu nou llibre, titulat ‘Autobiography of Howard Hughes’ (1971), que segons Irving, havia estat redactat amb l’ajuda del propi Hughes.
Arran d’aquest escàndol, Welles va decidir donar més importància a la figura d’Irving en la seva nova pel·lícula, que ja no tractaria d’un falsificador sinó de dos: De Hory i Irving. Així mateix, l’atac de Pauline Kael va provocar que el director nord-americà reivindiqués el muntatge d’una pel·lícula com l’element més important i característic de l’art cinematogràfic.
D’aquesta manera, ‘Elmyr’ va donar pas a ‘F for Fake’, també coneguda com ‘Question Mark’, ‘Nothing but the Truth’ o ‘?’, I distribuïda a Espanya com ‘Frau’. En aquest important documental, Orson Welles reflexiona sobre la figura del creador en l’art, explorant de manera superba i aclaparador les possibilitats creatives del muntatge, utilitzant en aquest cas a manera de collage, plànols procedents de diversos materials, demostrant d’aquesta manera, el paper decisiu del muntatge en la configuració de l’obra cinematogràfica.
Comentari escrit per Enrique Villalonga, responsable de la productora audiovisual Filmótica.
RIAMBAU, Esteve. Orson Welles: Una Espanya immortal. Filmoteca Espanyola i Filmoteca de la Generalitat Valenciana, 1993.
