Bluu és la meva visió íntima i poètica d’Eivissa. L’elecció de les localitzacions, des de les muralles de Dalt Vila, Ses Salines i els penya-segats d’Es Vedrà, els camps del nord, o alguns dels antres nocturns d’Eivissa, fan que l’illa es mostri com una protagonista més. En la pel·lícula, insisteixo especialment en els dos costats de l’illa, alhora oposats i complementaris, com són el mar, la llum, és a dir la feminitat; i el seu camp, més auster, fred i diguem-ne, viril. He treballat cada pla d’aquest llargmetratge de forma meticulosa, guiat per les meves eleccions estètiques, especialment en la fotografia, amb l’ajuda de Gris Jordana, la directora de fotografia: el resultat és una pel·lícula onírica i pictòrica. En situar la història a l’hivern, vam triar tons freds per aconseguir un aspecte més misteriós i atípic d’Eivissa. La banda sonora té un gran protagonisme, ja que Eivissa és el “temple” de la música al món. Em vaig inspirar en el paisatge “underground” molt propi de l’avantguarda illenca per crear un ambient màgic, amb artistes com David Lynch, Assaf Avidan, Dead Can Dance, Esmerine i altres. En total són més de quinze músiques originals al llarg de la pel·lícula. Per a mi, Eivissa és un entorn quotidià i senzill, visc a l’illa des de fa vint anys i per això, he volgut explicar la complexitat de la vida a Eivissa, abordar temes polèmics, com l’esoterisme, l’espiritualitat i el món invisible, l’amor i les relacions humanes, o el perill que poden comportar els excessos.
Comentari escrit per Alain Deymier, director de la pel·lícula.
Diario de Ibiza. 31 juliol 2013.
Diario de Ibiza. 13 desembre 2013.
Diario de Ibiza. 20 juliol 2014.
Noudiari. 11 desembre 2013.
Última Hora Ibiza. 11 desembre 2013.
