Primer llargmetratge com a realitzador de Marc Monnet, ajudant de direcció de pel·lícules com ‘Woman Times Seven’ (1967) de Vittorio De Sica i director de la segona unitat de ‘French Connection II’ (1975) de John Frankenheimer. Monnet havia visitat Eivissa el 1964, quan l’illa començava el desenvolupament econòmic propiciat per la indústria del turisme. La combinació de l’encara existent ambient rural unit a la progressiva explotació del paisatge com a conseqüència del turisme, van ser els motius que van incitar a Monnet a filmar la seva òpera prima, a l’illa.
La història del rodatge de ‘Léa, l’hiver’ és interessant perquè posa de manifest alguns dels mecanismes amb què la censura espanyola controlava el rodatge de les pel·lícules, durant els últims anys del franquisme. El guió, que criticava l’especulació immobiliària, es va presentar a la Comissió de censura de guions, la qual va recomanar substituir el nom d’Eivissa per un altre, per no danyar la imatge d’Espanya a l’estranger. Els productors de ‘Léa, l’hiver’ van canviar el nom de l’illa pel del fictici Itaverbo, i també es va suavitzar el to d’algunes escenes de caràcter eròtic. Després de realitzar aquests canvis, la censura espanyola va permetre inicialment el rodatge de la pel·lícula a Eivissa. No obstant això, com també es necessitava el consentiment del Sindicat Nacional de l’Espectacle, que era l’organisme encarregat de controlar la participació del personal espanyol en les produccions estrangeres, l’autorització per rodar la pel·lícula no va ser donada de manera oficial fins que el Sindicat Nacional de l’Espectacle s’hagués pronunciat sobre aquest assumpte. Com ‘Léa l’hiver’ havia rebut un ajut econòmic del Centre de Cinematografia Francès, la producció de la pel·lícula comportava l’obligació de tenir contractats a una determinada quantitat de tècnics francesos, de manera que la participació del personal espanyol es va veure impossibilitada. Aquest fet va arribar a l’orella del president del Sindicat Nacional de l’Espectacle que va enviar una carta al director general de Cultura Popular i Espectacles exposant la seva queixa. Per aquest motiu, la pel·lícula no va aconseguir oficialment ser autoritzada pel Comitè de censura. Però com el rodatge a Eivissa ja s’havia realitzat, a l’abril de 1971, abans de tenir l’autorització oficial, l’assumpte no va tenir més repercussions.
‘Léa, l’hiver’ es va projectar al Festival de Venècia de 1971, tenint una discreta acollida, i el 1981 va ser editada a França amb el títol alternatiu de ‘Meurtre a Eivissa’.
Comentari escrit per Enrique Villalonga, responsable de la productora audiovisual Filmótica.
HEREU, Rafael. La censura del guió a Espanya: Permisos de peticions de rodatge per a produccions estrangeres entre 1968 i 1973. Edicions de la Filmoteca, València, 2000.
Les lettres françaises. 25 agost 1971.