A principis de setembre de 1972, la popular actriu italiana Gina Lollobrigida va arribar a Eivissa per filmar fragments de ‘No vaig trobar roses per a la meva mare’, llargmetratge basat en la novel·la homònima de José Antonio García Blázquez i dirigit per Francisco Rovira-Beleta, autor també d’una altra pel·lícula rodada a l’illa, ‘la llarga agonia dels peixos fora de l’aigua’ (1970). Les imatges gravades a Eivissa d’aquesta coproducció hispanofrancesa-italiana, es van filmar al port de Vila, la zona del Botafoc i en la cala És Canaret, pertanyent al municipi de Sant Joan. La pel·lícula també compta amb localitzacions a Madrid i Barcelona.
La relació entre l’actriu i el director va ser conflictiva. Lollobrigida, que també era una apassionada de la fotografia, insistia en utilitzar un tipus d’òptica de focal més llarga per aparèixer més afavorida malgrat les reticències de Rovira-Beleta. També, una escena que havia de rodar-se durant la travessia en vaixell des de Barcelona a Eivissa, va haver de filmar-amb el vaixell amarrat al port eivissenc per la negativa de la italiana a realitzar el trajecte.
La presència de Lollobrigida a Eivissa va atreure la curiositat de la revista Setmana, que va publicar un ampli reportatge de l’estada a l’illa. Així mateix, la popularitat de l’actriu també va permetre distribuir ‘No vaig trobar roses per a la meva mare’ no només a Europa, sinó també als Estats Units amb el títol de ‘The Lonely Woman’.
Comentari escrit per Enrique Villalonga, responsable de la productora audiovisual Filmótica.
Benpar, Carlos. Rovira-Beleta. El cinema i el cineasta. Laertes, Barcelona, 2000.
Setmana. 23 setembre 1972.
