“El cineasta ha mort tranquil, sense sofrir, envoltat dels seus, i ara descansa a l’illa que més s’estimava.”
El passat 26 de Juny va morir el cineasta francès Alain Deymier als 65 anys. Encara estant delicat de salut des de feia anys, el director ha mort tranquil i sense patiment.
Deymier residia a l’illa, on havia rodat els seus últims treballs. El més recent titulat “167 dies i 4 hores” estrenat el passat 13 de Juny en Ca Jeroni de Sant Josep. Aquest, l’últim film que va presentar el cineasta tracta sobre un jove director de cinema i pianista de jazz que viu a Eïvissa envoltat dels seus amics amb qui comparteix amb la seva passió pel cinema i la música. Julien, el director comença a rodar una pel·lícula de baix pressupost per la qual decideix comptar amb els seus amics com a actors excepte un, Sacha, que és actor professional. Sacha, encara que passin els dies, no aconsegueix integrar-se en el grup, es mostra cada vegada més estrany i algunes vegades fins i tot violent.
A causa de la defunció
d’Alain Deymier tan sols tretze dies després de la presentació, Adrián Cardona, que també va treballar en aquesta última pel·lícula i va ser el seu més proper col·laborador a l’hora de muntar els seus treballs, va confirmar que acabarà d’editar el curt en el qual estaven treballant aquests dies.
Alain Deymier va donar els seus primers passos en la fotografia i va aconseguir la fama per imatges que li van permetre exposar per tot el món motivat per la cerca de la bellesa contemporània i la poesia. En 2008 va decidir dedicar-se exclusivament a la producció cinematogràfica. El cineasta va gravar i va produir curtmetratges a Xangai (Xina), Uruguai o Argentina. Va ser quan Alain va tenir l’oportunitat de seguir a la Companyia Nacional de Ball en les seves representacions en el Bolshoi de Moscou amb el coreògraf Nacho Duato i va realitzar un documental. Aquest documental anomenat “Dans li Danse” va catapultar la seva carrera com a director.
Alain Deymier va viure i va treballar a Eivissa durant més de 20 anys. Amb la notícia de la seva defunció la societat cinematogràfica de l’ illa va acompanyar a la família en el sentiment de pèrdua. L’actriu Silke va mostrar en el seu perfil de Facebook el seu dolor per la mort del director, amb el qual havia treballat en la cinta “Bluu, last days of Eivissa”, amb un missatge que deia “Alain is gone… Rest in peace angel. Alain se’n va anar, serè i sense sofriment com desitjàvem tots aquells que vam tenir la sort de conèixer-ho. Un dels majors exemples per a mi de bondat, generositat i puresa“. D’altra banda, la dissenyadora Giana Lucarini escrivia: “Avui es va anar un gran amic i un gran ésser humà… Una força d’home, un gran artista i un esplèndid exemple per a tots! Et trobarem molt a faltar Alain Deymier… amb tot el meu amor”. Els missatges en xarxes es van ser succeint a mesura que es va saber la notícia de la seva defunció.
Com a cineasta es va enamorar de l’illa d’Eivissa, i va crear entre altres treballs “Apassionat”, un vídeo artístic per al Museu d’Art Contemporani (MACE). Per això, els seus afins han confirmat que les cendres del cineasta descansaran a Eivissa. «Incansable», «creatiu», «delicat», «bo». Són molts els qualificatius que defineixen a Alain Deymier i en honor a aquest gran director, des d’Ibiza Film Office proposem una de les seves obres cinematogràfiques sobre l’illa, Bluu.