La indústria audiovisual espanyola no només es construeix amb càmeres i guions: darrere de cada rodatge hi ha una feina silenciosa però essencial per atraure, gestionar i consolidar les produccions que es roden al nostre país. Aquest ha estat l’eix central del III Trobada Film Commissions , celebrada recentment a CINEMANIA , i que ha comptat amb la participació de tres destacades oficines territorials: Castella-la Manxa Film Commission , Eivissa Film Commission i Astúries Paradís Natural Film Commission .
En aquest espai de diàleg, moderat per Carlos Marañón, director de la revista Cinemanía, s’ha posat sobre la taula la realitat del treball de les Film Commissions: des de la captació de rodatges fins a la complexa gestió burocràtica, passant per la promoció internacional dels seus territoris com a destinacions audiovisuals. Van participar a la xerrada Mike Villanueva (Castella-la Manxa), Bárbara Urías Puente (Eivissa) i Javier Bouzas (Astúries), tres veus que van coincidir en una mateixa prioritat: evitar que els rodatges es deslocalitzin i marxin a altres països .
“La captació de rodatges es dóna en molts nivells”, va explicar Villanueva, assenyalant que de vegades sorgeix d’una simple trucada telefònica, mentre que en altres casos es treballa activament en mercats nacionals i internacionals per atraure projectes. Bouzas va afegir que una atenció primerenca i professional és fonamental per assolir l’èxit. Per la seva banda, Bárbara Urías va destacar la importància de visibilitzar allò desconegut , assenyalant que “cal canviar d’estratègia i donar a conèixer el que no se sàpiga fora” per posicionar llocs menys explorats al mapa audiovisual.
Durant la trobada es van abordar també temes sensibles com la competència entre territoris, davant la qual cosa els tres professionals van defensar la cooperació interregional. Lluny d’una lluita agressiva, hi ha una entesa mutu que cada lloc ofereix alguna cosa única , i que les produccions solen tenir necessitats específiques que defineixen lelecció de la destinació.
Tot i això, un dels assumptes més rellevants va ser el debat sobre els incentius fiscals, un dels factors més determinants a l’hora de decidir on rodar. Villanueva va denunciar la desigualtat entre comunitats autònomes en aquest aspecte, que es deriva de diferències històriques en els règims fiscals. També va explicar que s’està treballant perquè províncies amb baixa densitat de població, com Soria, Terol o Conca , siguin considerades Zones IPI (Incentius de Producció Internacional) , en el marc d’estratègies per dinamitzar l’anomenada “Espanya buidada”.
Jo prefereixo parlar de l’ Espanya de l’oportunitat”, va afirmar, subratllant que aquests territoris tenen un potencial enorme per a la creació de noves indústries culturals, si s’aconsegueix el suport institucional adequat. Uries i Bouzas van coincidir en la necessitat de alinear-se amb els ministeris i oficines competents per articular polítiques que incentivin la producció audiovisual a les seves respectives regions.
En definitiva, la III Trobada Film Commissions va posar en valor el paper imprescindible d’aquestes oficines com a agents estratègics per al desenvolupament econòmic, cultural i territorial, i va deixar clar que el cinema i les sèries comencen molt abans que soni el primer “acció!”.
