{"id":14642,"date":"2020-03-06T11:55:21","date_gmt":"2020-03-06T11:55:21","guid":{"rendered":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/el-paper-de-la-dona-al-cinema-quina-historia-mes-curiosa\/"},"modified":"2020-03-06T11:55:21","modified_gmt":"2020-03-06T11:55:21","slug":"el-paper-de-la-dona-al-cinema-quina-historia-mes-curiosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/ca\/el-paper-de-la-dona-al-cinema-quina-historia-mes-curiosa\/","title":{"rendered":"El paper de la dona al cinema: quina hist\u00f2ria m\u00e9s curiosa!"},"content":{"rendered":"

Amb motiu de la celebraci\u00f3 del Dia Internacional de la Dona el 8 de<\/span> mar\u00e7<\/span>, vam analitzar m\u00e9s de prop el paper que han jugat les dones en la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica. Estem veient un nombre creixent de dones en el sector de la publicitat, que expressen la seva consternaci\u00f3 pel paper de les dones al cinema i els reptes que s’enfronten per trencar el sostre de vidre i aconseguir posicions de m\u00e8rit. <\/span><\/p>\n

Introducci\u00f3 als rols de g\u00e8nere<\/strong><\/h2>\n

La v\u00e0lua d’una persona s’ha de mesurar pel seu nivell d’habilitats i compet\u00e8ncies (factors biol\u00f2gics) i no a partir de normes culturals (com ara costums i h\u00e0bits), com passa sovint a la societat actual. En conseq\u00fc\u00e8ncia, ens trobem en un estat constant d’homogene\u00eftzaci\u00f3, pel que fa a la identitat individual, incapa\u00e7os d’utilitzar les nostres virtuts o habilitats \u2013el que ens fa \u00fanics\u2013 per destacar entre la multitud.
\nSandra Bem, una psic\u00f2loga nord-americana coneguda pel seu treball sobre androcentrisme i estudis de g\u00e8nere, va desenvolupar la teoria de l’esquema de g\u00e8nere, amb la qual va poder afirmar que “el sexe assignat no \u00e9s el nucli de la identitat individual”, l’\u00fanic que unifica rols i el g\u00e8nere produeix \u00e9s un bloqueig en el creixement personal.
\n\"Marilyn<\/p>\n

Font:<\/strong> eldiario.es<\/p>\n

Dones a la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica<\/strong><\/h2>\n

Hist\u00f2ricament, la integraci\u00f3 de les dones a la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica no ha estat precisament una tasca f\u00e0cil. El paper de la dona al cinema es podria resumir en un sol t\u00edtol: “La percepci\u00f3 que les dones s\u00f3n objectes de desig”. Sabem que aix\u00f2 no \u00e9s el cas actualment, per\u00f2 sovint sembla que ho \u00e9s. Les dones estan fent tasques secund\u00e0ries i administratives, malgrat que homes i dones estan igualment equipats per fer les mateixes tasques.
\nLa gran pantalla ha estat tradicionalment liderada per una actitud d’androcentrisme, caracteritzada per la distinci\u00f3 que els homes fan de la realitat entre ells, mentre encasillan les dones, percebent-les com a desviacions del masclisme, del que es considera universal.
\nPer aix\u00f2 la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica sempre s’ha interpretat des d’un punt de vista mascul\u00ed, ignorant el femen\u00ed. De fet, sembla que gran part de la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica gira al voltant dels homes (amb els historiadors nom\u00e9s havent explicat la hist\u00f2ria des de la perspectiva masculina, nom\u00e9s podem recollir el que han fet els homes). Fins i tot obres d’autors com Oscar Wilde, escriptor, poeta i dramaturg irland\u00e8s, han contribu\u00eft a la normalitzaci\u00f3 d’aquesta distinci\u00f3 en els rols de g\u00e8nere; per exemple, a The Picture of Dorian Gray, apareix la frase seg\u00fcent: “El meu estimat noi, cap dona \u00e9s un geni. Les dones s\u00f3n un sexe decoratiu. Mai tenen res a dir, per\u00f2 ho diuen amb encant”.
\nTanmateix, feministes com H\u00e9l\u00e8ne Cixous, professora universit\u00e0ria, escriptora, poeta, dramaturga, fil\u00f2sofa, cr\u00edtica liter\u00e0ria i ret\u00f2rica, animen les dones a informar-se d’aquesta realitat perqu\u00e8 puguin comen\u00e7ar a canviar el paper femen\u00ed en la societat i en la hist\u00f2ria, a trav\u00e9s del moviment feminista, destacant que el futur ja no pot estar determinat pel passat.<\/p>\n

Dones al cinema: realitat o ficci\u00f3?<\/strong><\/h2>\n

“Les dones fan pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s \u00edntimes que els homes per raons de pressupost”.
\n“Si una dona dirigeix una pel\u00b7l\u00edcula, compensa el fet que estima els cineastes i guionistes masculins”.
\n\u201cDiscriminar un producte cultural \u2013categoritzat com a \u201cper a dones\u201d\u2013, descartant-lo i separant-lo del cinema convencional, el cinema mascul\u00ed\u201d.
\n“Les dones estan subjectes a m\u00e9s limitacions i pressions”.
\n“Les dones creuen que tenen sous m\u00e9s baixos que els homes”.
\n“Les dones no tenen habilitats de gesti\u00f3 fortes, de manera que se’ls ofereix activitats t\u00e0ctiques m\u00e9s que estrat\u00e8giques o de gesti\u00f3”.
\n“Els professionals del cinema assumeixen que els homes s\u00f3n millors directors que les dones”.
\n“No hi ha hist\u00f2ries d’homes o dones. El mer concepte de l’enfocament femen\u00ed (un estereotip sensible o dram\u00e0tic) no \u00e9s real sin\u00f3 inventat”. – Rachel Bitton<\/p><\/blockquote>\n

Totes aquestes s\u00f3n frases que, en el seu dia, haurien definit el paper de la dona en la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica. Va ser…<\/p>\n

Tonteria<\/strong><\/h2>\n

Qualsevol pot ser sensible, emocional, comprensiu, feble… Per qu\u00e8 nom\u00e9s s’associaven dones amb aquests adjectius? Per qu\u00e8 les pel\u00b7l\u00edcules de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 es consideraven pel\u00b7l\u00edcules d’homes i les pel\u00b7l\u00edcules rom\u00e0ntiques pel\u00b7l\u00edcules de dones? Potser era hora d’aturar-se i reflexionar, de deixar d’avalar tota mena d’estereotips sobre les dones.
\nA m\u00e9s, Goffman, soci\u00f2leg i escriptor considerat el pare de la microsociologia, va afirmar que les dones “es veuen obligades a ser belles, joves i sensuals, a difer\u00e8ncia dels homes, que no estan limitats per estereotips de g\u00e8nere.
\nQuan es va produir la Transici\u00f3, punt d’inflexi\u00f3 pel que fa a les normes socials, va arribar a Espanya una onada ferotge de feminisme que va facilitar la introducci\u00f3 de les primeres dones directores de cinema. V\u00e1monos, B\u00e1rbara (Anem, Barbara) va ser la primera pel\u00b7l\u00edcula feminista de la hist\u00f2ria del cinema espanyol. I despr\u00e9s va venir Pedro Almod\u00f3var, director, guionista i productor de cinema espanyol, la feina del qual va posar les dones en el protagonisme. Aquestes pel\u00b7l\u00edcules representaven a la perfecci\u00f3 la lluita constant entre tants estereotips i els problemes fonamentals als quals s’enfronten aquests grups dia rere dia.
\n\"Pedro<\/p>\n

Font:<\/strong> El Peri\u00f3dico<\/p>\n

Posant la mentida al mite…<\/strong><\/h2>\n

Hist\u00f2ricament, es deia que al cinema hi havia m\u00e9s homes que dones perqu\u00e8 les dones no tenien cultura. Com que no va ser aix\u00ed, l’afirmaci\u00f3 es va ajustar per explicar que la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica requereix molta habilitat, que es considera associada al masclisme. Segons Jacqueline Cruz, professora universit\u00e0ria i investigadora especialitzada en estudis de g\u00e8nere, no va ser una gesta f\u00e0cil: “El m\u00f3n de l’art no \u00e9s amable amb les dones”.
\nPer\u00f2, va arribar un moment en qu\u00e8 cada cop m\u00e9s dones van aconseguir trencar amb el passat: Alice Guy-Blach\u00e9, primera cineasta, autora de La F\u00e9e aux Choux (La fada de les cols) el 1896; Lois Weber, directora i guionista, pionera en el sistema de polivisi\u00f3; Lotte Reiniger, directora d’una de les primeres pel\u00b7l\u00edcules d’animaci\u00f3; Olga Preobrazhenskaya, membre fundadora de l’Institut Gerasimov de Cinematografia el 1919 i Sakane Tazuko, la primera cineasta japonesa de la pel\u00b7l\u00edcula Hatsu Sugata (Nova roba) de 1936, s\u00f3n nom\u00e9s algunes de les moltes dones que van comen\u00e7ar a canviar el paradigma incoherent del passat. i que va obrir el cam\u00ed a les cineastes actuals: Jane Campion, Lina Wertm\u00fcller, Sof\u00eda Coppola, Kathryn Bigelow, Penny Marshall, Agn\u00e9s Varda, Andrea Arnold, Barbra Streisand, Julie Dash, Catherine Breillat, Chantal Akerman.<\/p>\n

…i ho van aconseguir!<\/strong><\/h2>\n

\"Dones<\/p>\n

Font:<\/strong> moreliafilmfest<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb motiu de la celebraci\u00f3 del Dia Internacional de la Dona el 8 de mar\u00e7, vam analitzar m\u00e9s de prop el paper que han jugat les dones en la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica. Estem veient un nombre creixent de dones en el sector de la publicitat, que expressen la seva consternaci\u00f3 pel paper de les dones al…<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[58],"tags":[],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14642"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14642"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14642\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14642"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14642"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ibizafilmcommission.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14642"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}